Escrit per Males Herbes.

… la estupidesa humana es infinita. albert einstein

El 59,68 % dels barcelonetins (o ostiencs), el Partit Majoritari, ja son tan feliços i es senten tan satisfets amb la seva qualitat de vida, que per això varen decidir “passar” de les últimes eleccions municipals (molt honorable josep montilla “dixit”) (1). La resta, els que varen anar a votar, es podrien dividir en tres grups segons la seva proximitat al anterior (els “passotes” feliços o satisfets).

El 1º grup, els que varen votar en blanc (1,38 %) o nul (2,28 %), estan molt a prop d’entendre el que es la felicitat o satisfacció completa perquè ja han descobert que el camí de la participació quadriennal no porta a icària però encara tenen enyorança participativa.Es molt probable que passin al grup abstencionista a les properes eleccions.

El 2º grup, son els que encara tenen dubtes existencials. Ja han entès que dels “partits majoritaris” no es pot esperar gran cosa, però encara confien en algun partit dels petitets. Son els votants a “altres partits” (3,41 %). Molts de ells quasi segur que passaran a engreixar el grup dels satisfets a les properes eleccions. Estan prou madurs.

El 3º grup, son els infeliços o que no es senten satisfets amb les seves condicions de vida (33,25 %) i esperen o confien que la política dels “partits majoritaris” els porti cap a la felicitat o satisfacció plena. Aquest s’hauria de dividir en dos subgrups. Els que confien en el nou equip de govern PSC (14,76 %) i ICV_EUIA (3,06 %), en total el 17,82 %. I els que fan confiança als partits de l’oposició CIU (7,33 %), PPC (4,54 %) i ERC (3,56 %), en total el 15,43 %. Son als que els hi costa més arribar a entendre el que es la satisfacció completa. Però no s’han de preocupar, perquè els seus representants s’esforcen tot el que poden per conduir-los cap a ella. Per exemple, quan el molt il·lustríssim primer tinent d’alcalde, sr. carles martí, manifesta : “¿el alcalde se ha de tirar por la ventana si lo pide la oposición?”, està expressant un dels temes que més preocupen a tot aquest grup. Si o no ?, ser o no ser?, aquesta es la qüestió. Si teniu resposta, premi!. Si no, també.

(1) per una possible explicació del augment del abstencionisme entre les classes populars, veure l’article de vicenç navarro, catedràtic de politiques públiques de la UPF, “euforia económica, déficit social”, a www.elpais.com del dia 21.07.2007.

Altres mesures que poden contribuir a apropar-los a la felicitat son els sorolls que imiten les gavines que s’escolten cada cert temps al mercat, a fi i efecte d’espantar als coloms perquè no caguin sobre la teulada de color gris, però que no impedeix les cagarades de les pròpies gavines (potser les estimula?) sobre la grisor de les teulades (confiem que esdevinguin aviat de color “blanc espanya”, així es semblarien més a les del mercat de santa caterina, del que son una imitació en pobre).

Més mesures. L’enderroc exemplar (“de bon rotllo”), portat a terme a l’antiga “kasa-kuartel” dels carrabiners (si no recordo malament sempre s’havia reivindicat per part del moviment veïnal com a equipament assistit per als nostres avis), complint escrupolosament tota la normativa vigent, tan la referida al tracte al arbrat (norma “granada”), com a la de la seguretat pels veïns (“fes-ho bé”) i pels treballadors (“a la feina cap risc”) que ha tingut la virtut de contribuir feliçment a la recuperació de la memòria històrica (ara que se’n parla tan) , imitant els edificis enderrocats pels bombardejos de l’aviació feixista i que està sent la perplexa admiració de la massa turística.

Bé, si no a les properes eleccions, esperem que a les de 2015 aquest últim grup entengui el que es la satisfacció plena (versió montilla) i siguem el 99,68 % d’abstencionistes (cosa que mai haurien somiat ni els més optimistes dels llibertaris), quelcom que es semblaria al que imaginava etienne cabet, ICARIA, una societat sense classes, sense rics ni pobres, ni sorolls artificials de gavines virtuals, ni politics professionals i a on totes i tots ens dedicaríem a administrar els béns, que serien comuns.

“ AMEN “.

PD. De passada solucionaríem el problema del vot dels emigrants, tan els legals com els “sense papers”, que ja no tindrien que reivindicar el seu dret a exercir-lo, per que es podrien sumar a la joia col·lectiva sense més.

(col·lectiu VAC’s)

Veïns i Veïnes Autonòms Cabrejats

Aquesta entrada fou publicada el Wednesday, 01/08/2007 (15:22) i està arxivada dins Actualitat. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.